Battambang

A Cambodja el 80% de la població viu en zones rurals cultivant principalment arròs, caúxo, pebre, canya de sucre, tapioca, soja i blat de moro. Els nuclis urbans són punts d'intercanvi comercial on els mercats són els protagonistes. A la petita ciutat de Battambang, situada a l'oest del gran llac Tonle Sap, camperols, artesans i pescadors dels entorns agrícoles vènen els seus productes a una població que poc a poc s'obra al turisme. Quan deixes enrere l'última àrea urbanitzada, et trobes de seguida resseguint camins de sorra que s'esmunyen sota palemeres i bambú, apareixent entre grups de cases dispersades d'on surten somrients persones a saludar-te i, de sobte, estàs perdut entre arrossars, esgrogueïts en aquesta època de l'any, en una plana de camps que es perden a l'horitzó.

En aquesta zona de la Cambodja rural és on es conserva, avui com a atracció turística, l'artefacte conegut com el Tren de Bambú. Durant el sever règim de Pol Pot que va viure el país durant els anys 70', el transport ferrioviari va quedar suprimit deixant kilòmetres de via inutilitzats i molts pobles aïllats. O Dambong i O Sra Law, conectats amb Battambang a través del tren, van ser un d'aquests casos però els seus habitants van enginyar-se un mitjà de transport fet amb bambú que feien circular per les vies evitant així quedar incomunicats i podent mantenir la seva activitat comercial. Inicialment la plataforma era propulsada manualment però avui utilitzen la força d'un motor de barca i ofereixen un passeig als visitants. El "tren" ens va recordar molt als vehicles que es van inventar els habitants de San Cipriano, a Colòmbia!

Alguns temples del període Angkorià aporten el toc més místic a l'atmosfera de la regió. Nosaltres hem topat amb el solemne Phnom Banan situat dalt d'un turó amb espectaculars vistes accessible a través de 365 esglaons irregulars. Hem tingut el privilegi de gaudir del lloc completament sols amb els últims raigs de llum del dia.