Costa del Pacífic

La costa pacífica colombiana acull una de les comunitats de descendència africana més importants del país herència dels esclaus supervivents que van ser portats d'Àfrica durant el segle XVI. En aquesta zona, la segona més plujosa del món, la selva humida i exhuberant conflueix amb el mar i platges llargues de sorra fosca són ocupades per humils cases de fusta amb sostres de fulla de palmera. Aquesta és, junt amb l'Amazònia, una de les zones més inaccessibles del país on la geografia abrupta i selvàtica i, perquè no dir-ho, la indiferència dels successius governs, no han facilitat les connexions terrestres entre les disperses poblacions deixant, en molts casos, comunitats totalment marginades. On es fa més evident aquest aïllament és al Deprtament del Chocó. Nosaltres hem estat uns kilòmetres més al sud on és molt més fàcil i sobretot més econòmic accedir.

Platja de La Barra

Pocs kilòmetres abans de la línia de la costa venint des de Cali, rodejat de selva, hi ha el petit poble de San Cipriano. Situat entre el cabdal de dos rius, amaga al seu entorn paisatges amb gorgs i cascades que semblen trets d'un anunci nadalenc de perfum car. L'única manera d'arribar a la comunitat és caminant entre 2 i 3 hores pel mig de la frondosa vegetació o bé viatjant uns 20 minuts en un artefacte que molt enginyosament s'han inventat els locals. Aprofitant les poc transitades vies de tren que passen pel poble i que conecten l'importantíssim port de Buenaventura amb la ciutat de Cali, han creat un mitjà de transport format per una plataforma de fusta amb rodes metàl•liques, propulsada per una moto anclada on la roda del redera tracciona sobre un raïl. La sensació d'atravessar la selva a tota velocitat assegut en un banc de fusta a pocs centímetres de les vies és impactant! Una altra iniciativa dels locals consisteix en aprofitar els corrents fluvials dalt d'un flotador gegant (càmera de roda de tractor). És una manera refrescant i molt relaxant d'observar i de gaudir de la selva!

San Cipriano

Des del port de Buenaventura hem arribat amb llanxa a una petita comunitat a la vora del mar rodejada de palmeres i plàtans: La Barra. Allà hem estat espectadors d'una de les postes de sol més idíl•liques que recordem. Selva, sorra negra plena de crancs i un globus gegant vermell amagant-se redera de l'oceà.

La Barra

A La Barra hem dormit penjats a les nostres hamaques a casa del Chato amb qui hem compartit interessants converses i una extranya paella amb plàtan verd a foc de llenya. Ell ens explicava com les últimes crescudes marítimes s'havíen endut algunes cases del poble i que la pel•lícula El vuelco del Cangrejo es va rodar allà mateix amb un dels habitants locals com a co-protagonista.

Marxem fascinats pels paisatges d'aquesta regió i per la vitalitat i la simpatía de la gent que hi viu.