Torres del Paine

De nou a Xile, se'ns presentava un repte que ens feia molta il.lusió des de feia molt de temps: la travessa per unes muntanyes que tantes vegades haviem admirat en fotografies. Fins aleshores mai no havíem fet cap travessa de muntanya i tot el que això comporta era nou per nosaltres. A la preparació física per superar l'esforç tan exigent se li ha de sumar l'estudi del recorregut que es vol fer, escullir el material necessari que nosaltres haviem de llogar (tenda, esterilles, sacs de dormir, fogonet...) i calcular la roba i el menjar just i necessari per tots els dies sense arrossegar pes extra. Els preparatius els vem fer a Puerto Natales, ciutat base d'excursionistes amb botigues de venda i lloguer de material de muntanya a cada metre i amb un ambient muntanyenc molt agradable.

 Puerto Natales

Ens vem decidir per fer el circuit curt, més conegut com la "W", que es sol fer entre 3 i 5 dies i vem decidir fer-ho en sentit anti-horari, és a dir, començant pel llac i glaciar Grey i culminant l'últim dia amb l'ascens al peu de les famoses 3 Torres del Paine.

Finalment vam acabar la travessa després de 3 dies i mig de paisatges increïbles, macissos imponents amb formes úniques, ocells preciosos, llacs, glaciars, cels nocturns incomparables i uns 20 km diàris de mitjana per senders de muntanya.

Glaciar Grey i Lago Grey 

Come Jamón i Los Cuernos

Tot i que el temps ens va respectar durant tota la travessa amb dies de sol, fet extrany perquè les precipitacions solen ser continuades, l'últim dia una massa nuvolosa que descarregava neu es va encapritxar de les torres i les va mantenir ben tapades impedint que poguéssim veure-les des de la seva base. Aquella imatge tan esperada havia de ser la cirereta de tant esforç acumulat i havia de donar sentit al fet de començar l'ascens final a les 5 del matí per veure els pics vermells il.luminats pels primers raigs de sol. Però la muntanya és així i no la pots programar, tampoc et pots enfadar ni retreure-li res, així que després d'una llarga hora d'espera sota una roca que ens servia d'aixopluc de pluja i neu, ens vem resignar a acceptar que aquell matí no es deixarien veure. Vem encarar el llarg descens amb la satisfacció d'haver estat als peus d'unes muntanyes magestuoses, punt de peregrinatge de tants excursionistes i escaladors i d'haver completat la nostra primera travessa. Des de baix, apunt d'agafar el bus de retorn a Puerto Natales, les torres es mostraven a la llunyania, sense ni un núvol que entervolís la imatge.

                                  Arribada a l'últim campament de la travessa                                                          Les Torres del Paine, sense gairebé cap núvol