Santiago de Xile

Hem arribat a la capital xilena amb el famós avió des de Buenos Aires. Si una cosa bona té volar és que, quan la climatologia ho permet, pots arribar a gaudir d'unes vistes úniques. En aquest cas sobrevolàvem els Andes i vem poder observar l'impressionant pic de l'Aconcagua. És només una de les coses bones que ens ha portat el fet d'haver comprat aquest bitllet que, d'entrada, tant vem odiar... Una altra és que, tenir aquest destí fixat en un dia i una hora, ha influït en la ruta dels nostres 2 primers mesos i mig de viatge de la que n'estem molt feliços.

Aconcagua

La gran sorpresa va ser saber que l'arribada d'aquest vol a Santiago coincidia amb un concert de Metallica, una de les millors bandes de la història, a qui no haviem tingut mai ocasió de veure i que ara no ens voliem perdre!! Tocaven a l'Estadio Monumental, on juga l'equip local Colo-Colo, i allà estàvem unes hores abans del concert amb una mínima expectativa d'aconseguir entrades a bon preu a la revenda i, si no era possible, resignats a escoltar-lo des de fora. Només baixar del metro ens en van oferir dues per un valor força assequible i no ens ho vem pensar dos cops! L'explosió de felicitat en veure que en un parell d'hores seriem dins amb la resta de 60.000 afortunats es va transformar en incredulitat, desànim, impotència, ràbia i autoretrets quan, al control d'entrada al recinte del concert, l'scànner no era capaç de llegir el codi de barres de les nostres entrades. "¿Dónde las compraron? Porque son falsas...", ens va etzibar el noi de la porta. L'ensurt va durar només uns minuts, per nosaltres eterns, durant els quals varis "seguratas" passaven la maquineta pel codi de barres rebent per resposta que l'entrada era falsa fins que a un d'ells se li va acudir introduir manualment els dígits i vem veure l'OK a la pantalla!! Una altra vegada una descàrrega d'adrenalina, alleugement (creiem haver perdut els diners amb els que mengem una setmana) i moolta alegria!!! Érem a dins, llestos per veure el que James, Kirk, Lars i Robert ens tenien preparat. El resultat és molt difícil d'explicar amb paraules i imatges. Als qui us agrada la banda i ja heu assistit a un dels seus espectacles, sabeu del què parlem..

.

Santiago de Xile és una ciutat immensa que, les primeres hores que hi vem passar, ens va semblar poc més que carrers atepeïts de gent, edificis alts i lletgos i molt de tràfic. Com ens ha passat altres vegades, ens van fer falta alguns dies per descobrir l'encant dels seus mercats, l'ambient cultural dels barris universitaris, l'elegància dels edificis del centre, la "buena onda" del barri de Bellavista i per adonar-nos del bonic emplaçament, rodejat de muntanyes, d'una ciutat amb una recent dura història.

            Palacio de la Monedo                                                                                                    Vistes de Santiago des del Cerro San Cristobal, prenent Mote con Huesillos

                Mercat de peix de Santiago                                                                                                Mercat La Vega

Una cosa que ens ha sorprès és la gran quantitat de gossos que volten sols pels carrers més cèntrics... Sembla mentida que, a la capital d'un país com Xile, no es destinin recursos per oferir millors condicions a aquests animals, a més de les connotacions higièniques i de imatge que generen. De totes maneres, a priori, no sembla que ells visquin gens malament... Per tot arreu te'ls trobes descansant emmandrits a l'ombra.

A Santiago hem passat grans moments amb l'Andrea i el Nacho, la parella que vem conèixer a Brasil, amb l'Álvaro, que ens ha acollit a casa seva i amb el Javier Ibero i la Sofia. Va ser una gran sorpresa saber que encara estàven vivint aquí!! Conec l'Ibero de jugar durant molts anys junts a futbol a Barcelona. Després de poques hores de contactar amb ell ens va passar a buscar amb el seu Jeep i ens va dur a sopar a un restaurant on els cambrers se t'adrecen amb un "señor" i "señora". De cop vem veure com canviava dràsticament la nostra dieta menjant òstres, steak tàrtar, salmó i prenent vins xilens exquisits. Ell és un altre exemple de jove que ha sabut trobar fora les oportunitats que a molts, sovint, se'ns neguen a Espanya. Les estones amb ell i la Sofi van acabar d'arrodonir la nostra estada a Santiago. Una llástima no haver pogut coincidir amb ells més temps. Va ser un autèntic plaer retrobar-los.