Chiloé

Vem arribar a la Isla Grande de Chiloé quan ja era fosc. Vem baixar del bus a Ancud, ciutat al nord de l'illa i vem fer nit a un "hospedaje", una casa de familia que llogava habitacions. Els carrers, mentre buscavem lloc on dormir, éren foscos i hi havia molt poca gent... només ens va sorprendre algun grup molt gran de "motxileros" joves. Més tard vem saber que éren a Chiloé per celebrar la festa de la lluna, una trobada a la platja que es fa cada any en aquestes dates quan hi ha lluna plena.

Per conèixer una mica a fons aquesta illa necessites uns quants dies. Nosaltres, per primer cop des de que vem sortir de Barcelona, teniem limit de temps marcada pel bitllet de bus cap a Cataratas de Iguazú amb la intenció de continuar tot just després cap a Rio de Janeiro, on volem arribar per carnaval. Per això no hi vem estar més de 3 dies.

L'arxipèleg de Chiloé és un destí conegut pel turisme xilè però tot i ser temporada alta no hi havia gaire gent. Pobles de pescadors solitaris tots amb la seva església de fusta de l'època colonial, mar d'aigues turqueses, els "palafitos" de Castro i bon menjar local. La sort d'arribar en ple estiu i època de vacances, és que és molt fàcil coincidir amb alguna festa de poble. Se'n diu "Fiesta Costumbrista", on es pot tastar la gastronomia més típica de la zona com el curanto (verdures, carns i mariscos cuits amb pedres inclandescents en un forat a terra), cordero asado, pinxos de carn, choclos (panotxes de blat de moro) i també els beures locals. A més es fan rodeos sobre toros enormes, jocs d'habilitat i música i dansa. Una petita immersió a la cultura xilena que ens anima a seguir coneixent el país i la seva gent.

                Curiós cartell en una fruiteria                                                                                             Rodeo a una "Fiesta Costumbrista"