Vietnam

Túnels de Vinh Moc

Resistint a l'Imperialisme
Escrit el14/01/2015

Dins la foscor, la humitat i un espai molt reduït sota terra, més de 400 persones dels pobles de Son Trung i Son Ha, al centre de Vietnam, van sobreviure als severs atacs aèris dels americans durant la guerra que va afectar el país des de mitjans dels 50 fins a mitjans dels 70. La lluita per la vida davant la injustificable demostració de força militar dels Estats Units va empènyer a aquesta petita comunitat de persones a pensar alternatives que els donéssin esperança. A la vora del mar, en una zona que seria de les més bomberdejades del país, van excavar túnels subterranis on refugiar-se. El que van construir, el que van viure, el que van patir, el que van resistir i allò que van vèncer els converteix en herois indiscutibles.

 

 

 

Els Túnels de Vinh Moc, que van començar a construir-se l'any 1965, es troben en plena DMZ (Zona Desmilitaritzada), franja a l'antiga frontera entre el nord i el sud que va definir-se lliure de tropes després de la primera guerra d'Indochina i que, paradoxalment, va acabar sent una de les àrees més atacades de Vietnam durant el conflicte amb els Estats Units. Després de dos anys, la gent de Vinh Moc, havia excavat uns túnels a 3 nivells, 13, 15 i 23 metres, amb espais per les diferents famílies, cuines i sala de maternitat on van néixer més de 15 nens durant la guerra. Una ciutat sota terra amb 13 sortides amagades on va transcórrer el dia a dia d'aquestes persones durant més de 2000 dies i 2000 nits. Emmagatzemaven menjar i aigua potable i només sortien a l'exterior a les nits per treballar el camp i portar les cullites als rebosts.

 

Els túnels de Vinh Moc també van ser el refugi de les tropes que viatjaven del nord al sud i, per la seva localització estratègica, van ser front d'atac a avions i a bucs que arribaven des del Pacífic.

 

 

 

 

Tot i no ser els túnels més grans a Vietnam, els de Vinh Moc són els millor conservats. Diuen que romanen intactes tal i com eren quan els vietnamites hi vivien. L'entorn per si sol, silenciós i immòbil amb restes de trinxeres i cràters de bombes, fa posar la pell de gallina. La sensació al recórre'ls, sense ningú més, amb el so del mar llunyà, és emocionant i commovedora. Hem percebut, encara que molt sútilment, la claustrofòbia d'aquells que plens d'un valor admirable van negar-se a baixar el cap i a esperar al final marcat per un projectil o una pluja química provinent d'algun nord-americà que no s'havia preguntat encara per què ho feia. Aquí hem vist l'altra part de la pel•lícula, la de la injústicia que Hollywood no acostuma a divulgar.

 

Inevitablement hem comparat els túnels de Vinh Moc amb el circ comercial que han muntat als túnels de Cu Chi, on cada dia centenars d'agències a Ho Chi Minh City envien minibusos i furgonetes repletes de gent per passejar per reconstruccions, practicar la seva punteria amb armes de la guerra a un camp de tir i fer-se fotos amb el casc de la Viet-Com amb un somriure d'orella a orella. Una realitat distorsionada que ens alegrem haver decidit prescindir-ne.

 

 

 

 

Imagen de seguimiento