Valls de Sa Pa

Moltes vegades sembla, quan te'n parlen, que l'atractiu de les muntanyes del nord de Vietnam sigui només el dels arrossars disposats en terrasses puntejats per petits pobles on la vida rural transcórre inalterada. La realitat és que entre valls, serralades, boscos i camps d'arròs s'amaguen coses que s'escapen a primer cop d'ull. Els pobles de les valls prop de Sa Pa, la ciutat més gran de la regió, són habitats per diferents ètnies minoritàries que viuen literalment entre arrossars, a la vora d'algun torrent, molt sovint oblidats i desemparats pels successius governs estatals. Vivint a casa d'una família de l'ètnia H'mong, a l'encantador poble de Hau Thao, hem entrat en contacte amb la seva cultura, la seva història i la seva situació actual dins de Vietnam.

Redera d'innocents somriures i mirades tímides i acollidores s'amaga una dura història de persecució i rebuig. Els H'mong són una ètnia originària de Siberia emigrada a zones més australs en busca de terres on cultivar, fugint d'un règim comunista que no els acceptava. Així van arribar a les muntanyes del nord de Vietnam i Laos on van trobar aixopluc. A l'iniciar-se la guerra dels nord-americans aquests van veure en ells uns perfectes mil.liciants encoberts per frenar l'expansió del comunisme al sud-est asiàtic i van proporcionar-los armament i entrenament bàsic per dur a terme missions secretes d'alt risc. Amb la retirada dels Estats Units l'any 1975, els H'mong van patir la persecució dels excèrcits comunistes de Vietnam i Laos que van executar-ne una gran quantitat. Molts van demanar exil.li a Tailàndia on van viure durant anys humiliats i en lamentables condicions. Més tard, sota accions procedents de l'ONU, Estats Units els va oferir refugi però mai els va reconèixer amb cap tipus de distinció ni honor com a veterans de guerra. Sembla que les pressions internacionals han frenat l'extermini i el maltractament per part dels països sud-asiàtics que en les últimes dècades han reduït de tres mil.lions a poc més de doscents mil els individus pertinents a l'ètnia. Però encara queda molt per fer per a què aquesta gent pugui viure dignament i refer-se de les ferides que uns i altres han obert. La representació que Clint Eastwood els va atorgar a la pel•lícula Gran Torino va tornar a posar-los al mapa i a reobrir debats ja oblidats.

Avui els H'mong viuen de l'agricultura i d'un petit impuls que els proporciona el turisme. Sobretot les dones i algunes nenes vesteixen robes teixides amb fil de cànyam i tints naturals que elles mateixes produeixen. Predominen els tons blaus, vermells i verds la disposició dels quals fa referència a les seves habilitats i edats. La majoria de famílies estàn purament sostingudes per la figura de la dona. Ella treballa al camp, cuida els animals, cuina, passa temps amb els nombrosos fills, teixeix, fa artesania, ven els productes, va a la ciutat a comprar i gestiona el petit negoci del turisme mentre l'home només construeix amb fusta la senzilla casa on viuen i va a buscar llenya per fer el foc a terra que els fa de cuina. La resta del temps desconeixem en què l'inverteix. Una explicació d'aquesta desigual repartició de tasques pot ser que provingui de quan els homes tenien l'hàbitat de fumar opi i quedaven totalment incapacitats per fer res més que jeure i somiar desperts.

Els dies que hem conviscut a casa la Mao hem recorregut, durant llargues jornades, els pobles San San, Xi Pam, Ban Ho i Thanh Kim amb patrons molt semblants on viuen també H'mong i, en algun, gent de l'ètnia Zae. En aquest racó de Vietnam hem vist un dels cels més estrellats del món, hem gaudit d'una cuina deliciosa i hem probat el "happy water", un fort licor d'arròs que ells mateixos destil.len! A més hem après que amb la seva llengua dir que el menjar està boníssim pot sonar tan vulgar a les nostres orelles com un "nem a caca"! Molt a prop d'on vivíem s'allotjaven amb la Mama Chu el Fabio i l'Alberto, dos italians de Roma que han acabat de fer innoblidable l'estada a Hau Thao. Són d'aquelles persones que, tot i conèixer-les des de fa molt poc, tens la sensació que us uneix una llarga amistat.

Última foto: dones ètnia Zae