Costa d'Uruguai

L'entrada a Uruguai ha estat fins ara el pas fronterer més especial que hem viscut ja que vem creuar caminant després de passar 3 dies agafant busos per arribar-hi. Havíem sentit que els busos que creuen de Brasil al país Charrua éren força cars i que la millor opció era arribar fins a Chuy, ciutat fronterera, i allà creuar l'aduana a peu i enllaçar amb un transport interurbà fins a Punta del Diablo, el poblet on ens dirigiem. Chuy és a terres de ningú, creuant un carrer passes de Brasil a Uruguai, però les fronteres oficials es troben a l'entrada i a la sortida d'una ciutat que, per cert, no té cap encant i és més aviat lletja. Un cop segellat el passaport i ja a Uruguai no hi havia cap rastre de busos locals però una amable familia que tornava a casa ens va portar fins a Punta del Diablo.

                                                                                  Creuant la frontera a peu

Així vem arribar a aquest petit poble de pescadors que, en temporada alta, aglutina a molts motxilers que busquen tranquilitat i a surfistes que venen a gaudir d'unes de les millors onades de la costa d'aquest país. Ara gairebé no hi quedaven turistes. L'indret és maquíssim. Cases baixes disperses entre carrers de sorra davant de les llargues platges desèrtiques on el "Rio de la Plata" es transforma en l'Atlàntic. Molta calma, ideal per passar uns dies descansant i compartint "asados " de peix amb altres viatgers.

     Punta del Diablo 

De camí a Montevideo, vem parar-nos unes hores al Cabo Polonio, una reserva natural a la que s' hi arriba només amb camions 4x4 autoritzats o caminant dues hores per boscos i dunes. Antigament al "Cabo" s'hi instal.laven caçadors de lleons marins durant l'època de reproducció dels animals. Avui hi viuen unes 70 persones en casetes construides al voltant d'un far. 

 Cabo Polonio

No hi ha carrers, ni electricitat i a la nit els únics punts de llum son el far i les estrelles. Diuen que s'hi veu un cel espectacular. Ens hauria agradat passar-hi una nit per comprovar-ho però ens esperaven a Montevideo per sopar. Cabo Polonio és un d'aquells llocs on perdre't si vols que tardin molt a trobar-te.

Cabo Polonio