Oasi Huacachina

És sorprenent el contrast paisatgístic que ofereix Perú. Després d'uns dies recorrent terres andines de pics nevats i verda vegetació, ens trobem, de sobte, al mig d'un desert. Dunes enormes, sol molt calent i un oasis amb llac i palmeres. Som a Huacachina, a pocs kilòmetres de la costa. Un cop recuperats físicament dels problemes estomacals i del desgast de l'excursió al Machu Picchu, deixem enrere més d'un mes en el que hem conegut diferents comunitats pre-hispàniques que ens han ajudat a entendre la cultura i mística que des de temps ancestrals amaga la gegantina serralada dels Andes. Ja teniem ganes de deixar el gorro i els guans i posar-nos banyador i sandàlies!!

A Huacachina, al mig del desert d'Ica, causes naturals han format una petita llaguna entre les dunes, creant un oasi de palmeres i arbres fruiters. La llegenda diu que una princesa va perdre l'amor de la seva vida i que les seves llàgrimes van omplir el llac. Es creu que encara avui, convertida en sirena, els dies de lluna plena se la sent plorar.

Avui Huacachina, convertit en fabulós destí de descans per visitants d'arreu, és el principal punt de sortida d'expedicions al desert. Dalt d'un curiós i potent vehicle descapotable i emulant la destresa dels pilots del Dakar que es córrer per aquestes dunes, els guies locals et porten desert endins a moolta velocitat. L'expedició va provista d'unes taules de fusta tipus snowboard que serveixen per baixar estirats lliscant les parets empinades de les dunes. Realment s'agafen unes velocitats importants i la sensació és una descàrrega d'adrenalina extrema. Una activitat única que ens ha encantat!! Ja se sap, a falta de neu bona és la sorra!!

Nosaltres fent la foca dunes avall