Lima

Sovint la capital no és el reflex sincer de la realitat social, cultural i arquitectònica d'un país però forma part de tot el conjunt i creiem que és tan interessant i enriquidor conèixer-la com la resta del territori per tenir-ne una visió global. Lima és un d'aquests casos en què et dóna la sensació que has passat una frontera. Una ciutat de prop de 8 milions de persones en un país caracteritzat per petites urbes disperses per una contrastada geografia. Veníem advertits que era només una altra gran metròpoli grisa i sense cap atractiu especial amb un nivell molt alt d'inseguretat però recorrent el seu centre històric ens n'hem endut una grata sorpresa.

És veritat que hi hem trobat un cel gris permanent probablement causat per la pol.lució i l'època hivernal en què ens trobem. Un clima, però, que no està en sintonia amb la vitalitat d'uns colorits carrers d'arquitectura colonial, galeries d'art i d'un animadíssim barri xinès. És aqui on es fa més latent la forta influència asiàtica del Perú causada per la important onada migratòria que va tenir lloc entre finals del segle XIX i principis del XX procedent de la Xina i del Japó. Una de les evidències més palpables d'aquesta fusió cultural, a banda del fet que l'anterior president, Fujimori, era descendent de Japonesos, es troba en la gastronomia. Als restaurants Chifa es pot degustar la combinació de la cuina xinesa-peruana mentre que els restaurants Nikkei ofereixen originals plats japonesos-peruans. Un seguit de delícies que fan més gran la varietat i la qualitat de la cuina d'aquest país.