San Blas

Calb, d'aspecte malaltís i nerviós, amb una sola dent frontal, de poca envergadura, escanyolit i dèbil, no és exactament la figura d'un temible pirata del Carib. L'Antonio és un català emigrat a aquestes aigües atlàntiques amb el seu vell i destartalat veler de fusta de dues veles, anomenat Trophy Girl, que ofereix el servei de transport entre Colòmbia i Panamà. L'acompanya la Juliana, una noia colombiana de mala vida que demostra una nul.la habilitat en cap faceta de la vida més enllà d'ingerir vi. Es preocupa molt pel seu aspecte i es maquilla per tal de sentir-se en tot moment llesta per anar a un ball de celebració encara que es trobi aïllada al mig de l'oceà. Casualitats de la vida i un oportunisme inesperat han fet que aquesta extranya parella fossin els encarregats de dur-nos a la nostra següent destinació.

Sense marge de reacció ni possibilitat d'abordar un veler alternatiu, ens hem trobat que aquesta era l'única opció, immediata, de cobrir la distància entre Colòmbia i Panamà. Amb el pas dels dies s'ha fet evident que ni el Trophy Girl és el millor i més barat dels velers, ni la seva tripulació la més professional i competent. Per sort, la resta de passatgers que hi viatjàven amb nosaltres éren gent molt maca amb qui ens hem entès de meravella i hem gaudit junts de l'espectacularitat del lloc on érem convertint en hores de riure el sentimemt amarg que ens deixava el pèssim i lamentable servei i tracte rebuts per part de la tripulació. No hi ha res que li tregui la màgia a navegar a vela pel mig del Carib de dia i de nit.

L'Antonio, com a capità, era l'encarregat de navegar i controlar els vents, el rumb i tots els detalls que comporta conduir un veler a alta mar però de seguida ens va proporcionar les nocions bàsiques per fer-nos-en càrrec i vem ser els passatgers qui, durant els dos primers dies, feiem guàrdies al timó mentre ell dormia o fullejava revistes còmodament apalancat a l'interior de la cabina de peus creuats sobre la taula de menjar. Solucionat el tema de la navegació, la Juliana, com a tripulant i ajudant del capità, només hauria de cumplir les funcions bàsiques de preparar els 3 àpats del dia als passatgers i mantenir mínimament net i en condicions comfortables l'interior del veler però les seves preocupacions eren ben diferents i es mantenia ocupada prenent el sol i fent llargs i sospitosos viatges al lavabo. Les seves obligacions les despatxava preparant un insípid entrepà de mortadela amb pà bimbo, espaguetti amb ketchup, arròs amb albergínia i maionesa i amb l'interior del veler fet una porqueria de dalt a baix. La falta de qualitats personals no les suplia ni amb rigor professional ni amb unes mínimes ganes de fer les coses bé si no amb més d'una nit de borratxera deixant-nos absolutament atònits davant d'un espectacle lamentable. El més indignant és que, quan aquests dos personatges es disposen a captar clients, recórren a la frase: "vosaltres pugeu al veler i només us preocupeu de gaudir d'un paradís únic". Si se'ls ofereix l'opció de col.laborar com a tripulació per poder reduir els costos del transport, la resposta és rotunda: ells dos es fan càrrec perfectament de tot, no necessiten ajuda i no existeix cap marge de rebaixa. Els fets evidencien, després de passar una quantitat importantíssima d'hores portant el timó i, fins i tot, cuinant nosaltres per tal de menjar decent, que hem treballat com a tripulants i pagat com a turistes nord-americans.

Per sort, l'atmosfera contaminada de l'interior del veler s'oblida fàcilmemt al girar la vista cap a fora. L'arxipèlag de San Blas, format per 364 illes, és el més semblant al paradís que hem vist fins ara. Illes molt petites atapeïdes de palmeres cocoteres, amb sorra molt blanca i un mar de color turquesa intens que amaga esculls de coral amb mil.lers de peixos de colors. Corresponen a la regió Kuna Yala de Panamà i a algunes hi viuen representants de la interessant cultura Kuna en cases de parets de canya i sostres de fulla de palmera.

Durant el procés d'independència dels colonitzadors espanyols amb la creació dels nous estats de Colòmbia i Panamà i els posteriors conflictes fronterers, els Kuna i les seves illes es van mantenir al mig de la discòrdia sense sentir cap afecció per una o altra nació. Finalment, per proximitat, van acabar pertenyent a Panamà però van haver de lluitar molt i fer córrer molta sang per aconseguir una condició autònoma ben diferent de qualsevol altra regió del país. La bandera commemorativa de la revolució de 1925, any en què va culminar la seva lluita, consisteix en dues franges vermelles que representen la sang que es va vessar i una franja groga al mig que fa referència a l'amistat i companyerisme entre els revolucionaris. Al centre de la bandera hi dibuixen una esvàstica que simbolitza els 4 vigilants que protegeixen el poble. La combinació fa mal als ulls i actualment estaria prohibida a molts països!

 Una gran experiència poder conversar amb ells i gaudir d'algun dels seus costums com ara el luxe d'esmorzar llagosta fresca al costat de l'aigua! Per ells un hàbit freqüent i gens extrany!