Río San Juan

Arribem a Nicaragua navegant pel Río Frío fins al naixemant de l'històric Río San Juan, al llac Cocibolca. El primer poble del país, San Carlos, està situat entre la riba del riu i la del gran llac on s'intueix a l'horitzó l'arxipèlag de Solentiname. És un nucli de cases de fusta amb un port destartalat i una austera oficina de migració que rep als visitants amb un contundent eslògan pintat a la paret: "Nicaragua: Solidaria, Cristiana y Socialista".

San Carlos

Els primers dies a Nicaragua els hem passat seguint el curs del mític Río San Juan i coneixent-ne l'entorn natural i social fins a la seva desembocadura al Carib. Llocs carregats de capítols de la història. Des del descobriment del riu en temps de la colonització amb l'assentament dels espanyols i el saqueig de l'or i la plata d'aquesta zona fins la tensió actual amb Costa Rica per la disputa fronterera i els drets d'explotació fluvial que legalment pertanyen a Nicaragua. 

Durant l'època de la febre de l'or, aquesta via fluvial va convertir-se en una importantíssima ruta de trànsit comercial. Era l'ùnic canal natural que comunicava els dos oceans molt abans de la construcció del Canal de Panamà. La valorada Ruta de Tránsito era utilitzada per transportar mercaderies valuoses, com or i plata, des de la costa atlàntica dels Estats Units fins a la costa pacífica, sense haver de creuar per terra el continent Nord Americà en ferrocarrils que molt probablement serien assaltats i desvallestats. Una alternativa al "Canal de Nicaragua" era vorejar Amèrica del Sud pel Cabo de Hornos. Aquesta opció suposava un viatge, sovint en condicions molt adverses, de 199 dies mentre la ruta pel San Juan, seguint la navegació pel llac Cocibolca i continuant per riu fins al Pacífic per arribar a les costes de California, era només de 35 dies.

Río San Juan

La importància comercial d'aquesta via fluvial va propiciar l'establiment, sobretot a l'inici i al final de la ruta, d'americans, francesos, anglesos, holandesos i espanyols que s'enfrontaven pel control de la seva explotació comercial. Va ser en aquesta època quan els primers representants de la familia Pellas, actualment una de les més poderoses de Nicaragua, van arribar d'Itàlia per acabar sent uns dels més beneficiats en l'explotació del canal natural.

D'aqui va néixer, anys després, el projecte de drenatge del riu per permetre la circulació de bucs de càrrega de grans dimensions que va acabar desestimant-se per traslladar l'obra a Panamà, un territori, a diferència de Nicaragua, sense tants riscs sísmics i volcànics. Encara avui queda alguna antiga torre de drenatge rovellada al mig del riu recordant en el que s'hauria pogut convertir el meravellós entorn natural que encara avui es conserva. Malauradament sembla imminent l'inici de la construcció d'un nou canal, aquesta vegada liderat per la Xina. Es diu que ho tenen tot a favor per aconseguir els permisos legals i el vist i plau del govern nicaragüenc per construir el que serà la competència dels yankees a Panamà. En aquesta ocasió el canal prescindiria del Riu, obrint-se pas artificialment pel mig de la Reserva Natural Indio Maíz, una de les més importants del país, creuant el llac i provocant la salinització de la reserva d'aigua dolça més gran d'Amèrica Central i de la quantitat de rius que hi neixen que són font de vida per milions d'espècies, tant aquàtiques com terrestres, així com un recurs essencial per les comunitats humanes de les seves ribes. És sorprenent com a nivell internacional ningú parla d'un projecte que, si es du a terme, convertirà en un desert mort el que avui són les selves de Nicaragua. L'actual contracte dóna als xinesos els drets d'explotació durant 100 anys fet que, a diferència del que a molts s'aferren per defensar el projecte, no afavorirà el desenvolupament econòmic del país més pobre d'Amèrica Central. És innegable que es crearan llocs de treball durant la construcció però la mà d'obra menys qualificada vindrà del sector agrònom nicaragüenc que provocarà l'abandonament del camp per part de molts camperols i que es traduïrà en una falta de producció d'aliments a nivell local i nacional. Creiem que serà una de les grans catàstrofes medi ambientals i socials dels últims temps que condemnarà al poble de Nicaragua a l'extrema pobresa mentre, és clar, les èlits s'ompliràn les butxaques.

Vella torre de drenatge; Cases al Río San Juan

El poblet de El Castillo, de cases de fusta ocupant una estreta franja entre la selva i el riu, viu immers en una calma absoluta alterada únicament pel so constant del corrent fluvial. S'hi conserva una bonica herència espanyola: una fortalesa d'alt d'un turó en un revolt del riu que pretenia protegir i assegurar els seus drets d'explotació. Petits afluents s'endinsen entre els arbres cap a la selva on serps, ossos peresosos, mones i una innumerable quantitat d'animals observen el pas de les canoes.

 El Castillo

El Río San Juan també és l'hàbitat d'una important població de caimans. Els hem vist moooolt de prop quan el guia que ens acompanyava de nit, en barca pel riu, ens ha deixat petrificats capturant-ne dos amb les mans. És conscient que un error li pot costar la vida o la pèrdua d'una extremitat per això la seva concentració és absoluta i els anys d'experiència i la seva corpulència fan la resta. El resultat és per nosaltres una descàrrega d'adrenalina i una emoció incontenible al poder observar i tocar un depredador tan perillós de tan a prop.

Río San Juan, prop de El Castillo

A la desembocadura del riu, tocant ja al Carib, s'hi va construir la nova població de San Juan de Nicaragua de cases disperses i destartalades. Antigament, en una ubicació propera, s' hi havien instal.lat europeus i americans per controlar l'entrada a la Ruta del Tránsito. Avui només hi queden uns vells i oblidats cementiris dels que hi van deixar la vida.

 San Juan de Nicaragua, desembocadura del Río San Juan