Vall de Katmandú

El dia 22 d’abril de 2015 el vam passar caminant per Katmandú. Deixant-nos portar pels carrerons del centre històric de la ciutat, perdent-nos entre mercats atapeïts, eixordats per l’incessant botzina de les motos, acalorats i mullats per la pluja sobtada i meravellats per la monumental Durbar Square i l’arquitectura que l’envolta. Sense que el temps comptés, una vegada més... tot i que aleshores érem conscients, en el fons, que el pas de les hores començava a tenir importància. Per nosaltres, aquell, era l’últim dia de molts. S’acostava el final d’una etapa. Era l’últim dia del nostre viatge i el vam passar entre escenes apassionants, intercanviant moments amb gent bona i recorrent llocs que pocs dies després haurien canviat per sempre. Estàvem vivint sense saber-ho, els dies previs a una de les pitjors catàstrofes naturals que ha patit Nepal a la seva història.

Katmandú

Katmandú ens ha impactat des de cada una de les seves cares. Una altra ciutat de mil contrastos amb una atmosfera vital, a vegades frenètica a vegades més relaxant del que mai t’esperaries d’una capital asiàtica. El barri turístic de Thamel farcit de botigues de material de muntanya d’imitació i souvenirs de tot tipus, restaurants i locals nocturns o l’imponent i encantador centre històric amb construccions patrimoni de la humanitat, galeries d’art i mercats. Els centenars d’stupes i temples de totes les mides amb els que et trobes per tota la ciutat, el caos dels carrers principals, el plàcid barri de Boudhanath amb una de les stupes més grans del país o les silencioses places, pròpies de qualsevol altre poblet de la zona, on arribes sense esperar-t’ho. Tot és part d’una mateixa ciutat que respira l’harmonia d’una tradició comuna. La cultura Newar, originària d’aquesta regió, ha ocupat tots els racons de la vall de Katmandú des d’abans de l’existència de l’estat modern de Nepal.

 Katmandú

Als peus de les muntanyes més altes del món, la multitud de pobles i poblets distribuïts per la vall de Katmandú eren fins fa molt poc, una mostra meravellosa d’arquitectura medieval. Baktapur era un dels nuclis més ben conservats, restaurat i orientat a rebre turisme i per a accedir al recinte monumental havies de pagar entrada. Però no gaire lluny, al poble de Thimi, on vam arribar per casualitat, vam descobrir un autèntic bressol de la cultura Newar apartat de les rutes turístiques habituals. Pagodes remotes, gastronomia i música típica, la bonica arquitectura de cases de maó vermell amb finestres i balconades de fusta, places emporxades on als capvespres s’agrupen els veïns a cantar i una gent acollidora que ens va obrir les portes a un Nepal que encara no coneixíem.

Thimi i entorns

Al nord de la Vall, elevat dalt d’una muntanya des d’on els dies clars pots veure l’Everest, la gent del poblet de Nagarkot viu a un ritme aparentment tranquil sota l’ombra de les pinedes. La vida quotidiana contrasta amb la presència dels hotels que s’omplen tant de turisme local com estranger que vol fotografiar la muntanya més alta del món. A Nagarkot el contrast es fa evident en poc espai. Mentre europeus i americans compren souvenirs i s’atipen a la terrassa del seu hotel, famílies humils escalfen aigua per bullir l’arròs que els queda dins les seves petites cases de canya i fang gairebé camuflades entre els pins.

Nagarkot 

El record dels últims dies a Nepal no serà un record com els altres. Recordem llocs que no sabem en quina situació han quedat després del terratrèmol i malauradament tampoc sabem com estan algunes de les persones que van marcar aquells dies. Sovint pensem que ho tornaríem a deixar tot per aportar la nostra ajuda al país. Encara que el que podríem donar només seria un bocí en comparació amb el que Nepal ens ha donat a nosaltres.

Rafting al riu Trisuli, Vall de Katmandú

Tornem a Barcelona. Incrèduls. Tristos. Nostàlgics i emocionats. Feliços i impacients per abraçar i compartir, a partir d’ara, el dia a dia amb les nostres famílies i amics que hem trobat a faltar.