Parc Nacional Chitwan

L’extensa selva que ocupa el sud del Nepal estenent-se fins al nord de la Índia és l’altra cara d’un país que molts sempre hem associat al fred i als pics nevats de l’Himàlaia. Cérvols, tigres de bengala, rinoceronts unicorne de la Índia, elefants i cocodrils, entre altra fauna pròpia d’aquest ecosistema, habiten una regió calorosa i humida que des del 1973 ha estat declarada Parc Nacional.

El pas ferm i elegant dels elefants domèstics creua el riu cada matí coincidint molt sovint amb rinoceronts salvatges que es banyen a uns quants metres de distància i amb cocodrils que prenen el sol a la riba. El curs del riu Rapti marca el límit entre el poble de Chitwan i el Parc Nacional servint de barrera psicològica entre el món de les persones i el de les feres.

 “Cada dia quan entro al Parc em pregunto si serà l’últim cop” ens va dir el nostre guia al baixar de la canoa amb la que vem creuar el riu per entrar a la selva. Els rinoceronts són animals perillosíssims, ràpids i forts amb una banya que els serveix d’arma infal·lible quan es senten amenaçats. Per això cal sempre mantenir una distància prudent quan detectes la seva presència mentre camines per la jungla. Les evidències del pas del tigre de bengala reforcen la teoria del risc extrem que temen tots els que treballen cada dia dins del parc. També els elefants són animals perillosos però a aquesta zona, prop del poble de Chitwan, no en queden de salvatges. Tots els que et creues són domesticats, utilitzats per les feines del camp i sobretot, actualment, pel turisme. L’única excepció és un elefant que fa uns mesos va escapar-se de l’estable del seu propietari i ara campa lliure per la selva i consideren quasi impossible tornar-lo a capturar. Quan el veus, caminant lentament, cerimoniós i extraordinàriament bell entre l’enorme plana verda, no pots evitar sentir-te’n orgullós i desitjar-li tota la sort del món per a què segueixi molt més temps lluny dels estables.

La selva de Chitwan, amb quilomètriques zones planes i pantanoses, emana un aire misteriós. Mentre avances silenciós, amb el guia obrint camí en permanent estat d’alerta, la tensió és a tot arreu. Fins que bruscament queda substituïda per una intensa emoció quan un paó reial trenca el silenci amb el seu cant o et creues la mirada amb un cérvol que t’observa fixament entre els arbres o una gasela creua corrent la sabana o apareix, més o menys lluny de nosaltres, la silueta imponent d’un, dos o tres rinoceronts.