Mandalay i entorns

Situada a la riba oriental del riu Ayeyarwadi, la segona ciutat més gran de Myanmar va ser cremada pràcticament sencera durant la segona guerra mundial. La primera vegada que vem caminar entre les amples avingudes de Mandalay carregades de motos, cotxes i bicicletes, sota un ambient xafogós i asfixiant buscant sense èxit algun racó ombrívol on refugiar-nos, vem sentir la necessitat de sortir-ne el més aviat possible. Sabíem que hi tornaríem després d'uns dies per descobrir-ne la seva bellesa particular.

Mandalay

A menys d'una hora de Mandalay, Amarapura és l'antítesi de les presses, el soroll i la pol·lució de la gran ciutat. A l'alba, quan la llum del sol despunta a l'horitzó, el pont d'U-Bein, flotant sobre una subtil boirina, rep els primers passos del dia. Amb la caiguda del sol s'omplirà de turistes que venen a veure com els tons vermells il·luminen el pont de teca més llarg del món. A les 7 del matí però, només trenquen el silenci els primers telers que es posen en funcionament dins les cases del poble i el pas dels carros de bous que avancen cap al mercat.

Amarapura

Sagaing és un altre dels pobles tan físicament pròxims a Mandalay com llunyans per estil de vida, arquitectura i entorns. Es troba dispersat en un extens territori de vegetació espessa on multitud d'estupes treuen el cap recordant a la sagrada plana de Bagan. Un dels oficis més populars de Sagaing és la fabricació de guitarres. Tots els tallers es troben en un mateix carrer on nens, dones i homes treballen en cadena, de forma totalment artesanal, donant forma a planxes de fusta per convertir-les en insòlites versions d'aquest instrument que pots adquirir per poc més de 15 euros!

Sagaing

Navegant 10 kilòmetres per l'Ayeyarwadi des de Mandalay, la petita població de Mingun és famosa per albergar les imponents restes de la que va ser concebuda l'any 1790 per ser la pagoda budista més gran del món. Va quedar inacabada i avui sembla una enorme muntanya de totxos des del cim de la qual s'observa el blanc atraient del temple veí, construït el 1816, i bona part de la vital via fluvial que creua Myanmar de nord a sud. Mandalay queda a l'altra banda amagant, darrere una primera impressió de caos i brutícia, racons encantadors propis de qualsevol dels pobles que la rodegen. Així, fascinats pel caràcter birmà i per la bellesa de les seves tradicions, ens acomiadem de Myanmar amb la convicció que sempre ressonarà dins nostre el valor d'una paraula que val més que mil imatges: Mingalaba.

Mingun