Hsipaw

Un paisatge àrid i desolat amb trams desforestats i zones de bosc cremades per guanyar terreny per cultivar marquen la geografia de la rural província de Shan. Les zones que es mostren més verdes són les destinades als cultius sobretot de te i arròs així com algun bosc de Teca. En aquest escenari aparentment tan desprotegit costa imaginar els grups guerrillers que s’hi concentren. El fronterer estat de Shan és casa d’una gran diversitat de minories ètniques que, com a altres parts del país, pateixen les conseqüències dels enfrontaments entre el govern i els grups armats que lluiten pels seus drets.

Fa més de 60 anys que aquests grups reclamen un estat federal en el que se’ls atorgui una àmplia autonomia. Recentment s’han assolit acords amb la majoria d’organitzacions armades per arribar a un cessament del foc però als estats més septentrionals de Myanmar, entre els quals es troba el de Shan, el conflicte segueix ben viu.

Els grups guerrillers, que majoritàriament es financen a través del cultiu d’opi o de les mines d’or i de Jade, segueixen enfrontant-se a l’exèrcit del govern que entra als pobles sense pietat, disparant a la població, violant a les dones i destrossant les seves cases. Mentre es parla del creixement econòmic i l’obertura internacional del país, més de 80.000 persones lluiten per sobreviure, en condicions deplorables, en una trentena de camps de refugiats al nord del país.

Des del petit poble de Hsipaw camins empolsegats s’enfilen a les muntanyes on la població Shan, una de les ètnies més majoritària de Myanmar, i altres grups més minoritaris viuen en tranquils pobles de cases de bambú. Acompanyats per un d’ells hem caminat resseguint arrossars i camps de te escoltant històries de guerrilla, de vida i de mort, de valentia i de terror, explicades per una veu on costava identificar un bri d’esperança. Sembla que les minories ètniques no comparteixen l’optimisme de la resta de la població birmana que veu les eleccions previstes per finals d’aquest any com un canvi polític i un camí cap al desenvolupament econòmic del país que pot portar a la reducció de la pobresa. Seran les primeres eleccions lliures des del 1990 quan els militars van negar la victòria a les urnes d’Aung San Suu Kyi, filla de l’heroi de la independència, i avui líder del creixent partit de l’oposició.