Myanmar

Dawei

La Birmània tropical
Escrit el15/03/2015

De nou amb les ganes insaciables de seguir-nos movent per continuar coneixent racons del món, cultures i persones, marxem del paradís amagat de Koh Chang per arribar a la República de la Unió de Myanmar, l'antiga Birmània. L'escassa informació contrastada que es difon sobre aquest país i l'hermetisme imposat que sembla regnar-hi alimenten les nostres ganes d'explorar-lo. Els passos fronterers terrestres de Myanmar segueixen estant molt controlats per l'exèrcit i l'accés està força limitat pels turistes. Són només 3 o 4 els punts que romanen habilitats i que, un cop dins el país, permeten moure't per tot el territori. Alguns et deixen entrar però només pots viatjar dins un perímetre de pocs kilòmetres. Sense una total convicció de que ens deixaràn continuar cap al nord, nosaltres entrem per la frontera portuària de Ranong (Tailàndia) i Kawthaung (Myanmar). No tardem en saber que l'única carretera de sortida es troba tallada a tota circulació per la presència de guerrilles i que per tant, l'única opció per continuar la nostra ruta és viatjar per mar. Durant més de 12 hores naveguem en ferry en direcció Dawei, paral.lels a la costa i travessant l'inaccessible arxipèlag de Myeik, un conjunt paradisíac d'illes de sorra blanca i palmeres on només pots arribar tramitant un permís especial del govern i contractant creuers privats que estan molt lluny del nostre abast.

 

 

 

 

És radical el canvi que es percep quan entres a Myanmar des de Tailàndia. El contrast cultural és fort, la barreja ètnica es fa molt evident i el tarannà de la gent és sorprenentment càlid i acollidor. Tots, petits i grans, et somriuen i et saluden amb un entusiasta "mingalaba" (benvingut, que tinguis sort). Passejant per Kawthaung ens regalen sucs de fruita i durant el viatge en ferry una família ens ofereix part del seu dinar just quan ens preocupava haver de passar 4 hores més en dejú. La sensació de ser en un lloc ple de bones persones és tan imminent com la indignació que provoca l'injust i cruel govern que els toca viure.

 

 

 

Rodejada de vegetació tropical i amb la conseqüent atmosfera càlida i vital, la ciutat de Dawei conserva l'arquitectura importada pels britànics durant el període colonial. Cases de fusta amb detalls ornamentals que ens recorden a l'estil Gingerbread que vem trobar a Haïti omplen els carrers on es succeeixen imatges d'una rutina que sembla aturada en el temps.

 

 

   

 

 

A pocs kilòmetres de la ciutat, travessant pobles de cases de bambú que emanen entre palmeres, es troba la llarga platja de Maungmagan, sobretot freqüentada per gent local, on un petit poble de pescadors a l'extrem sud invadeix la sorra amb cases de fusta i barques de colors.

 

 

 

 

 

Imagen de seguimiento