Phonsavan

Són molts els historiadors, antropòlegs i arqueòlegs que, amb set de coneixement, han arribat al llarg del temps a Phonsavan, la retirada capital de província coneguda per la seva proximitat amb la misteriosa Plana de Gerres (Plain of Jars). Entre boscos, turons i esplanades hi ha repartits mil.lers de recipients de pedra d'entre cinquanta centímetres i dos metres d'alçada i d'una a sis tones de pès, l'origen i la utilitat dels quals encara està per descobrir. Moltes senzilles preguntes segueixen sense resposta. Qui habitava aquesta plana? Per què van construïr tantes i tantes gerres de pedra? Per a què les feien servir? D'on i com les transportaven? Com les van moldejar?

El fet que siguin de roca fa molt difícil estimar l'antiguitat d'aquestes restes arqueològiques repartides per més de 90 llocs a la plana de Phonsavan. Algunes teories mencionen que van ser esculpides amb eines metàl.liques la qual cosa les situaria a l'edat de ferro sobre el segle V A.C però mai s'ha pogut confirmar amb cap proba prou contundent. Al no poder concretar-ne l'època no es pot assegurar quina civilització n'és la responsable. El debat més controvertit recau sobre l'ús que els hi van donar. La teoria més assenyalada és la que diu que les gerres van servir com a sepulcres fúnebres tot i que només s'han trobat restes humanes a una d'elles... Una altra explicació apunta a que les empraven per recopilar l'aigua caiguda durant l'època monzònica. La menys creïble declara que són closques d'ous alienígenes fossilitzades i la més divertida, convertida en llegenda, explica que un rei, després de guanyar al seu enemic més temut, va encarregar construïr-les per fermentar-hi els litres suficients de LaoLao (beguda alcohòlica local a base d'arròs) i celebrar la victòria fins la sacietat.

Hem passat hores caminant entre gerres misterioses en un entorn rural oblidat per les masses que visiten Laos amb presses. Un bonic indret que evidencia que aquest país segueix sent avui el més bombardejat del planeta a causa dels atacs rebuts durant la guerra de Vietnam. Els Estats Units van deixar anar, en aquest estat declarat neutral durant el conflicte, més de 2 milions de tones d'explosius, una quantitat que supera a la que va rebre Europa sencera durant la Segona Guerra Mundial. S'estima que un 30% de les bombes romanen encara sense esclatar i són la causa de més de 300 morts cada any, la majoria nens. Així ho recorden els cràters que apareixen sobtadament al teu pas, els casquets metàl.lics que decoren entrades de cases i comerços i les marques de l'UXO (Unexploited Ordenance) advertint-te de les zones que han estat netejades i les que no. Per aquest motiu recomanen no sortir-se dels camins traçats ja que existeix un alt risc de perdre una cama o la vida.

Els habitants del petit poble de Ban Napia han trobat una bonica manera de donar sentit a tant metall desperdiciat. Expliquen que fa uns anys un misteriós visitant estranger va arribar al poble i els va donar una idea que ha canviat la seva història. Reciclant l'alumini de les restes de bombes escampades pel seu territori podien fer culleres. Així convertirien una cosa que mata en una que alimenta. Avui la gent d'aquest inhòspit i inspirador poblet, rodejat de gerres i bombes, produeix de forma artesanal amb motlles de fusta i ceràmica culleres d'alumini que distribueix a tot Laos. Li diuen culleres de guerra i són símbol d'esperança per a tots aquells que encara arrosseguen seqüeles de temps passats.

Ban Napia