Haití

Port Príncep

Capital frenètica
Escrit el14/11/2014

Unes hores després de deixar la ciutat de Port Príncep, encara sents el bullici de la gent al carrer, els clàxons i el trànsit incessant, la remor de l'aigua que brolla de terra... L'imparable ritme de la vida a una gran ciutat que ha patit molt i que poc a poc es recupera.

 

 

 

Haití, després d'aconseguir la independència de França ha estat sotmès a la constant intromissió dels Estats Units que, amb diferents pretextos, han intervingut a la seva activitat política que s'ha caracteritzat per diversos períodes inestables, fraudulents i conflictius. Des del 2011 el país és governat per un ex-cantant haitià crescut i format als Estats Units i des de l'any 2004 la MINUSTAH (la missió de les Nacions Unides a Haití), patrulla el territori per, en teoria, mantenir l'ordre i la pau en aquest país que no està en guerra encara que moltes vegades ens ho vulguin fer creure... Cada 5 anys el mandat de la ONU a Haití és renovat. D'aquesta manera es perpetúa la presència de l'imperi nord-americà que, amb antel.lació, s'ha encarregat de provocar la inestabilitat necessaria per poder justifcar la permanència de la MINUSTAH.

 

A Port Príncep els vehicles de la ONU amb militars de casc blau a dins són per tot arreu... Destaquen entre la multitud de cotxes atrotinats i motos-taxi que circulen pels carrers de la capital. El tràfic és un desordre. El servei de transport públic el fan els tap-tap, vehicles informals tipus pick-up i camions decorats amb molts colors que sempre van molt plens de gent. És literalment impossible moure's per la ciutat sense l'ajuda d'un local.

 

 

 

 

 

El fort terratrèmol que va afectar Port Príncep el gener de 2010 va destruïr per complet molts dels edificis del centre, causant mil.lers de morts i provocant la paralització del país durant unes setmanes. Avui, les zones on més va afectar el sisme estan en fase de rehabilitació tot i que encara queden varis edificis en runa o molt deteriorats que contrasten amb alguna casa colonial d'arquitectura "Ginger Bread" que s'ha conservat. Han passat gairebé 5 anys des de la catàstrofe natural i la ciutat no es veu recuperada. Després del terretatrèmol més d'un milió de persones van perdre casa seva i encara avui molts d'ells viuen a les vessants de les muntanyes que abracen la capital en condicions molt dolentes. Hi ha moltes ONG's que hi treballen en la reconstrucció d'habitatges, sanejament d'aigua, etc... però s' avança molt lentament i en ocasions els projectes no tenen en compte la situació social i acaben fracassant. En d'altres els fons econòmics no arriben on haurien d'arribar. El barri de Petionville, on hi ha hotels cars, embaixades, seus d'ONG's i altres edificis institucionals és casa de la classe alta del país i dels estrangers que hi són per feina. Aqui la remor del centre i les necessitats de la resta de la ciutat queden molt lluny.

 

 

Un gran problema del país que es fa molt evient a Port Príncep és la gestió de residus. El sistema de recollida no és efectiu i en alguns carrers s'acumulen deixalles que la gent crema en petites fogueres. Una altra problemàtica és la falta d'un sistema de canalització d'aigues. El clavegueram actual de la ciutat està obstruït i poc després que comenci a ploure l'aigua baixa en riuada per tots els carrers i de les clavegueres brolla bruta com si fóssin fonts!!

 

 

  

 

 

Marxem amb el cor encongit al veure que Haití ho té molt difícil per capgirar la situació. No per falta de gent amb capactitat, ganes i potencial per fer-ho sinó per l'existència d'una poderosa elit política que precindeix de les necessitats més bàsiques dels ciutadans i el pitjor, bloqueja qualsevol possible millora econòmica o social. Un país ple de tan bones persones, enèrgiques, il.lusionants i amb gran força de voluntat no hauria de patir tant!

 

 

  

  

 

Encara ens queda païr, analitzar des de la distància el que hem vist i entendre moltes coses. Potser llavors estarem en condicions de tenir opinió davant la solemne afirmació que ens va fer un amic de Mont-Organisé: "només una altra revolució canviaria les coses".

 

  

 

 

 

 

Imagen de seguimiento