Mont-Organisé

Hem estat 15 dies a Mont-Organisé, una ciutat dalt les muntanyes, al nord-est d'Haïtí. Hi hem vingut per col.laborar amb l'organització local COPADIM, un col.lectiu de persones que treballen en molts àmbits diferents per millorar les condicions de vida de la seva població. Han estat dues setmanes molt intenses en les que hem estat fent tallers de diferents temàtiques amb nens, joves i adults i en les que hem intentat començar a entendre per què aquest país està com està. Vivint amb la gent que se l'estima, escoltant el què en saben, el futur que volen i les pors que tenen. Marxem amb moltes preguntes encara que ens tocarà respondre a partir d'ara i amb les vivències d'una de les experiències més especials des de que vem marxar.

Mont-Organisé, dispersat entre els turons verds fronterers amb La República Dominicana, té l'aspecte tranquil i rural d'un petit poble de muntanya. Costa de creure que hi visquin al voltant de 20.000 persones. El seu motor econòmic és l'agricultura. Cultiven arròs, yuca, frijoles, els millors aguacates que hem menjat mai, cacauets i un cafè bonìssim. Tot de forma ecològica! Com a moltes parts del país, a aquesta ciutat tampoc hi arriba l'electricitat i a cap casa tenen aigua corrent. Només els que s'ho poden permetre tenen una petita placa solar per tenir unes hores de llum a la nit i alguns tenen una infraestructura per recullir l'aigua de la pluja. Totes les cases tenen cuina de llenya fet que està provocant un problema molt greu de desforestació a la zona ja que cada dia es tallen arbres per poder coure el menjar. És un lloc molt bonic, on als matins la boira omple els carrers de fang vermell i on la temperatura mai s'enfila a més de 30º C a diferència de la majoria de zones d'aquest país caribeny.

A Haití l'idioma de la gent és el Kreyol, semblant al francès. És el que parlen a casa i a l'escola encara que per les formalitats s'utilitza sempre el francès, l'altra llengua oficial. La nostra feina a Mont-Organisé ha estat possible gràcies a la traducció simultània que l'amic Kessel feia de forma impecable durant les nostres classes. Amb ell i amb tota la gent que ens ha acollit aquests dies, que ens ha encomanat la seva alegria, que ens ha escoltat pacientment mentre "xaporrejavem" Kreyol, que ens ha ensenyat els bonics racons de les seves muntanyes, hem compartit il.lusions i moltes ganes de canviar les coses. D'entrada, almenys, ajudar a canviar la imatge que es projecte d'Haïti a la resta del món. La imatge que alguns visitants, periodistes o turistes que s'instal.len a la zona alta de la capital, es mouen amb un xòfer privat i observen des de la finestreta, transmeten sobre el país. Són molts d'ells els culpables dels prejudicis creats. Alguns no s'esforcen per conèixer un país que, a part de tenir molts problemes, és molt ric en humanitat. Per què des del terratrèmol del 2010, la imatge més popular d'Haïtí és la de muntanyes d'escombraries, runa i nens corrent nuus? Per què no es parla mai de la riquesa cultural del país? De la seva música, el compas, de la seva escena de pintors o de la seva exquisita gastronomia? Per què ningú parla dels racons verges que amaga? O del potencial dels haitians? De la seva capacitat d'organització, de les seves iniciatives? De tot això ells en son conscients i es del.leixen per rebre gent i demostrar-los la realitat.