L'Havana

Som a Cuba, un país del qual hem sentit molt a parlar però del que, en realitat, en sabem ben poc. Un dels estats del món del que ens han arribat més opinions a favor i en contra, visions oposades de part de la història contemporània que aquí, com a pocs llocs del planeta, encara és història viva. Ja abans d'arribar-hi se'ns presenta com una destinació diferent dins l'Amèrica Llatina, també pel fet d'haver de gestionar un visat que condiciona el teu permís d'entrada. Un país caribeny regit per unes altres regles del joc que un dels seus veïns més propers, els Estats Units, defineix com a càncer esforçant-se en posicionar l'opinió pública en contra. Volem saber per què. Volem conèixer aquestes diferències, motiu de tanta disputa. Volem saber qui són els més dolents, si és que n'hi ha.

L’Havana, capital indiscutible, va ser ciutat clau per l'imperi espanyol convertint-se en un importantíssim port comercial per la seva localització estratègica a l'entrada del Golf de Mèxic. Els estrets carrers empedrats de la part antiga, els elegants edificis amb balconades, porxos amb columnes i arcades i els majestuosos parcs i places han presenciat al llarg del temps moltíssims episodis històrics. Saquejada per pirates francesos i anglesos, fortificada per defensar-se'n, bressol dels moviments nacionalistes, seu de la màfia nord-americana que va establir-s'hi per enriquir-se a base de casinos, cabarets i narcotràfic, ciutat on l'exèrcit rebel liderat per Fidel Castro anunciava la victòria de la revolució que va expulsar del país al dictador Fulgencio Batista i, en definitiva, una ciutat vital, decadent i elegant al mateix temps on s'ha anat forjant el caràcter i la personalitat dels seus habitants.

Són moltes les evidències que fan d'ella una ciutat singular, diferent a qualsevol altra i una de les més maques de totes les que hem conegut a Amèrica Llatina. A més de la seva arquitectura colonial, sovint amb un toc deixat que li dóna més presència, són altres aspectes els que no et deixen indiferent. La seva música que sona a tot arreu i a tota hora, la visibilitat que hi tenen l'art i la literatura, el seu rom i les infinites maneres de combinar-lo, la barreja cultural, la visió de la vida a través dels ulls i les paraules dels seus ciutadans o els cotxes clàssics que, lluny del què pugui semblar, no són luxosos sinó el mitjà de transport públic més econòmic. Per algun motiu ha inspirat en diverses ocasions a l'artista Oswaldo Guayasamín amb pintures i escultures, per alguna raó Federico Garcia Lorca la va elogiar expressant-ho amb el seu estil personal i no per casualitat Ernest Hemingway i la seva dona Martha Gellhorn la van escollir com a residència permanent. Per nosaltres, ciutat captivadora, l'entrada a Cuba per la porta gran.