Baracoa

Després de tres intenses setmanes a l'antilla veïna, ens trobem de nou a Cuba. Som a Baracoa, a l'est de l'illa, des d'on si puges a un dels cims més elevats es divisa Haití a l'horitzó.

"Aquesta és la terra més bella que mai han vist ulls humans" van ser les primeres paraules que va dir Cristòfor Colom quan va arribar a aquesta costa, la seva primera parada a Cuba. És una zona abrupta, amb valls atepeïdes de plantacions de cacau, on la selva tropical arriba al mar i els rius desemboquen en platges llargues de sorra fosca.

Baracoa és la primera ciutat que es va fundar a Cuba. A la catedral hi conserven la creu que Colom va deixar a l'arribar, una de les primeres que va plantar a Amèrica com a símbol del Cristianisme i icona del colonialisme espanyol i una de les últimes que encara avui existeixen. Davant l'entrada de la mateixa església s'aixeca el bust d'Hatuey. Un homenatge al primer revolucionari del Nou Continent que va liderar la unificació dels pobles originaris taíns que es resistien a ser colonitzats. Animats carrers i places d'arquitectura colonial la fan una bonica ciutat costanera ara plena de turistes, la majoria europeus, que fugen del fred del seu país en busca del clima caribeny. Acabem d'entrar en plena temporada alta i notem la diferència amb tres setmanes enrere quan a tot Cuba els preus eren més baixos i tot estava buit.

A més del turisme, la producció de cafè i de cacau alimenten l'economia. La fàbrica de xocolata que El Che va inaugurar l'any 1963 encara dóna feina a molts habitants. La majoria estant orgullosos de viure aquí, allunyats d'altres poblacions, a la part més oriental de l'illa on durant molt temps només s'arribava per mar, rodejats de selva i aigua.