San José

D'entrada, la capital de Costa Rica sembla una ciutat sense gaire atractiu. Com ens ha passat a altres llocs però, després d'uns dies, carrers, edificis, places i sobretot l'atmosfera d'un estil de vida centreamericà li han acabat aportant l'encant que la fa especial.

Carrers desendreçats, venedors ambulants, places ajardinades amb reivindicacions anti-espanyoles, un museu antropològic molt interessant i un papallonari fantàstic fan volar les hores passejant per la ciutat. Parlant amb la seva gent t'adones de com d'orgullosos estant del seu país i de la consciència ecològica que tenen a diferència de la majoria de països d'Amèrica del Sud.

Sense cap dubte però, San José ha estat important per nosaltres per un fet molt especial: els Torres, pares i germà de la Maria, han arribat!! Feia temps que coneixíem la data del 26 de juliol i que teníem programada la cita a la capital de Costa Rica per aleshores. El dia havia arribat sense ser-ne prou conscients. Esperàvem per sorpresa, cartellet en mà, a la porta de l'aeroport internacional. Manades de turistes procedents de vols dels Estats Units ens passaven pel davant. Quan de sobte, entre caps desconeguts, apareixien les tres cares tan esperades. Per fi els Torres eren aquí!

Retrobar-se amb la família és un moment molt especial després de gairebé 7 mesos lluny de casa. Ens espera quasi un mes en el que viatjarem tots cinc junts per conèixer Costa Rica i Nicaragua.