Popayán

Només creuar la frontera, un cop a Colòmbia, hem percebut un ambient diferent. No sabem si es tracta de l'eufòria del mundial però la gent amb qui ens hem creuat fins ara és encantadora, somrient, desprèn alegria i està molt predisposada a ajudar. La música, molt present als carrers, també ha canviat. Aqui predomina un ritme autòcton que desperta la movilitat de les articulacions dels colombians: la salsa!!

Popayán és coneguda com la ciutat blanca de Colòmbia i no hi ha una millor definició. És una petita urbe de cases baixes d'una planta, blanques, d'estil colonial que ens ha recorda molt a la part antiga d'Albacete. Rodejada d'un paisatge muntanyós molt verd, diuen que és una de les poblacions més boniques i millor conservades del país, extranyament ignorada per la majoria de turistes.

Hem passat aqui el primer dia al país del gran Gabriel García Márquez i en una fira de llibres al carrer ens hem comprat dues de les seves obres. Ens havien dit que a Popayán hi ha una de les millors gastronomies de Colòmbia i, evidentment, ho hem volgut comprovar!! Ens hem deleïtat amb una carn de vedella amb salsa de fruites i pinya a la planxa. Absolutament exquisit!