Phnom Penh

Una de les capitals més bullicioses del sud-est asiàtic va ser, fa quaranta anys, testimoni del sorgiment d'un dels episodis més lamentables de la història. El cop d'estat i presa de poder per part de la coalició comunista Khmer Rouge, promoguda conjuntament per la Xina i el Vietnam per controlar Cambodja, va ser l'inici del període més sanguinari i despiadat que ha patit aquest país i la seva gent.

Com a resposta de les darreres polítiques de caire nacionalista que venien executant el rei Sihanouk i el general Lon Nol amb les que bàsicament volien expulsar terratinents i cacics xinesos i vietnamites mitjançant una revolució agrària duta a terme per ètnies minoritàries, la Khmer Rouge va prendre el poder i va iniciar l'exterminació de la població cambodjana en massa provocant la desaparició de moltes d'aquestes minories per evitar qualsevol tipus de sublevació contra la seva dictadura i forçant la relocalització de bona part dels habitants de la capital a territoris rurals que van transformar en veritables camps de treball. Entre els anys 1975 i 1979 prop de dos mil.lions de persones van ser assassinades per ordre del líder maoista Pol Pot. El fet de dur ulleres o parlar una llengua estrangera eren evidències d'intel.lectualitat i, per tant, motiu de sentència a mort. La majoria de les víctimes eren ferits amb arma blanca i morts per desagnament per estalviar el malbaratament de tant valuoses bales. Com els nazis unes dècades abans a Europa, la Khmer Rouge va escriure una de les pàgines més brutals de la història fent una de les pitjors demostracions de la maldat que pot tenir l'ésser humà.

Phnom Penh és una altra capital de contrastos. Una ciutat que ha viscut els millors temps de pau i prosperitat i els pitjors momemts de genocidis i decadència, de revoltes revolucionàries i de sublevacions militars. Un lloc de pobresa extrema i d'hostentoses riqueses, d'ordre i de caos, de sil.lenci i bullici, de pulcretat i brutícia, de tradició i modernitat.

Per nosaltres ha estat base de diverses gestions com la tramitació de la visa de Myanmar i l'hem recorregut a peu, odiant-la i adorant-la al mateix temps, resistint-nos a la repetida insistència dels moltíssims conductors de Tuk Tuk que de forma automàtica, en veure't, t'etziben un agoviant i alhora divertit "Tuk, Tuk Sir?".