Kep

Al sud del país, dispersat al llarg de la costa i als peus d'una selvàtica muntanya declarada parc natural, Kep respira tranquil•litat i tradició cambodjana i un punt de glamour occidentalitzat. Diverses cases de l'època colonial recorden que va ser un dels llocs que van escollir els francesos per passar temporades prop del mar. Avui moltes d'aquestes mansions pertanyen a famílies cambodjanes de classe alta que viuen a la capital. Algunes estan quasi abandonades esperant a que un estranger se n'encapritxi i les compri per una bona xifra com ja ha passat en forces ocasions. En una d'aquestes fantàstiques villes hem passat els nostres dies a Kep, acollits per l'amiga Esther, nevoda dels padrins del Pablo.

Petites illes properes a la costa són habitades per famílies de pescadors. Cada dia les seves barques tornen carregades de crancs que omplen les parades del famós mercat del cranc de Kep o les taules dels restaurants més sofisticats. Des d'aquestes remotes illes és possible divisar la costa vietnamita que, per història i dret moral, hauria de seguir pertanyent a Cambodja. Durant l'invasió americana aquest país va acceptar oferir protecció a les tropes de Ho Chi Minh per muntar l'emboscada i l'ofensiva final i victoriosa de la Guerra del Vietnam a canvi de recuperar la seva terra un cop acabés el conflicte. El suicidi de Ho Chi Minh va fer que l'acord signat quedés invalidat fent que el territori no tornés mai a mans cambodjanes. Un exemple més que fa de Cambodja una terra d'interessos d'on tothom vol treure'n profit i per la que ningú es preocupa de fer-la sortir del pou on l'han posat.

Han estat dies de converses interessants amb l'Esther sota l'ombra del seu porxo o passejant per la veïna ciutat de Kampot. Moments de mercats, de caminades per la selva i de postes de sol. D'hores navegant en una barca de pescadors entre precioses illes habitades per gent humil i hospitalària. Així, a poc a poc, ens hem despedit de Cambodja. Un petit i bonic país de gent alegra amb un govern corrupte i dictatorial interessat en mantenir pobra la seva població per enriquir-se i amb una nul.la sensibilitat ecològica que està condemnant a la desaparició els recursos naturals de tot el territori. Tal és el desgast que està provocant la fingida democràcia que el partit opositor està avançant a passos de gegant, promovent polítiques d'igualtat i justícia envers el poble cambodjà i recolzat per uns Estats Units que, sota la bandera de la pau, busca la manera de guanyar terreny comercial a la Xina a aquest continent, com ja ha fet a Tailàndia. Tota aquesta partida d'escacs és probable que acabi, tal com hem sentit dir a alguns locals, en una guerra civil quan es celebrin les properes eleccions previstes per principis del 2018.