Tiwanaku

Hem arribat a aquest petit i oblidat poble fugint del bullici de La Paz i amb la intenció de conèixer més sobre la cultura i l'espiritualitat dels Tiwanaku, una comunitat pre-incaica que es va expandir des dels dominis del llac Titicaca fins al Desert d'Atacama. Es tracta de la comunitat andina més longeva que, des dels voltants del 500 a.c. fins aproximadament el 1100 d.c., va destacar pel seu art alfarer i textil i pels rituals religiosos que tant van influir en posteriors comunitats andines com la dels Inkas.

Plaça del nou Tiwanaku

A l'actual poble de Tiwanaku s'hi conserven les restes del que va ser la capital de l'imperi tot i que l'arribada dels inkas i, posteriorment dels colonitzadors, va fer desaparèixer gran part del seu llegat cultural. La majoria de les pedres que formaven temples sagrats, considerades paganes, es van fer servir fa uns segles per aixecar esglésies catòliques. Tot i aixi, és impressionant caminar entre tótems mil.lenàris i entre el que van ser les parets d'un dels conjunts arquitectònics més influents de la seva època. Avui, és un dels centres arqueològics més importants de Sud-Amèrica.

El primer que hem viscut aquí, però, és una descomposició estomacal acompanyada de fortes nàusees i debilitat física que ha patit la Maria. Tots els símptomes indiquen que era el famós mal d'alçada. Per sort, després d'unes hores de llit i uns quants tès de coca, l'ensurt ha quedat en anècdota!

Entrada del Temple Kalasasaya