Sucre

Sucre ens ha captivat des del primer moment. És una ciutat carregada d'història i es percep passejant pels seus carrers d'edificis blancs colonials, esglésies i places florides. És la ciutat on es va signar la independència boliviana i on van néixer els primers moviments independentistes d'hispanoamèrica. Van ser els intel•lectuals de la universitat jesuita qui van començar a qüestionar la conveniència de seguir rendint tribut a un rei llunyà que no els representava. La lluita entre els realistes i els patriotes, liderats aquests últims pel coronel Bolívar i el mariscal Sucre, va acabar amb la victòria dels qui van aconseguir lliurar el poble de la pertinença espanyola. Bolívar va donar nom al país i Sucre a la seva capital que, avui, segueix sent capital constitucional de Bolivia tot i que La Paz s' ha endut la resta de competències.

Sucre

Sucre és una ciutat per perdre't entre façanes, balconades i porticons i per gaudir del seu colorit i aromàtic mercat on fan els millors "chorizos Chuquisaqueños"! Tot i ser una gran ciutat amb 200.000 habitants, ens ha semblat sorprenentment tranquil•la i molt segura.

A uns 70km al sud-est de la ciutat hem visitat el rural poble de Tarabuco i el seu mercat on ens hem equipat amb jerseis (chompas) de llana d'alpaca que ens estan abrigant des d'aleshores quan el fred apreta.

Tarabuco

A Tarabuco ens hem retrobat de casualitat amb el Jose i l'Isik, el francès i la turca, dos dels sis expedicionaris que anàvem al totterreny pel Salar d'Uyuni. De tornada a Sucre hem organitzat un sopar de comiat molt entrenyable que ha acabat ben entrada la matinada a un karaoke local!

Tarabuco