Llac Titicaca

Un dels llacs navegables més alts del món i un dels més grans de Sud-amèrica, el Titicaca té una història plena de mites i creences espirituals. Titicaca vol dir "Puma gris" en Quechua i "Puma de pedra" en Aimarà. Li dóna nom la seva forma de puma caçant un conill (es comprova amb una imatge satèl.lit  girada 180 graus). Al mig del gran llac, a la banda boliviana, la màgica Illa del Sol guarda al seu interior paissatges extraordinaris habitats per comunitats rurals. Des dels temps de la cultura Tiwanaku, aquesta illa d'atmósfera mística ha estat un lloc de culte on es creia que van néixer el sol, el déu Inti, i els primers Inkas.

A l'illa no hi ha carreteres ni vehicles i transporten les cullites carregant-les a l'esquena o ajudats per mules. Tot i que es segueixen dedicant principalment a l'agricultura i a la pesca, han sabut obrir-se a l'arribada del turisme i donar-li un gir a la tendència dels joves d'emigrar a la capital o a països limítrofes on éren explotats de mala manera. Ara aprenen castellà (les seves llengües maternes són el quechua o l'aymarà) i anglès per fer de guies a les poques restes arqueològiques que queden. Moltes famílies han començat a aixecar cases on allotjar els turistes mentre elles segueixen vivint en cases tradicionals, d'un sol ambient, construides amb maons d'adobe. I per contrarrestar la manca d'ajuda per part del govern bolivià, s'han organitzat per aconseguir recursos que destinen a necessitats comunitaries. Esperen el pas dels visitants, al llarg dels camins que recórren l'illa, i els fan pagar un dret de visita. Per nosaltres són pocs diners, però hem de reconèixer que la sorpresa no és agradable quan estàs caminant tranquil.lament gaudint de la pau de l'indret.

Un cop a la banda peruana del llac vem acostar-nos a conèixer una comunitat pre-inka única al món, els Uros. Amenaçats per l'invasió dels seus enemics van decidir endinsar-se amb canoes al llac on, amagats entre el jonc, van observar com les arrels d'aquestes plantes suren un cop es desprenen del terra així que se les van enginyar per arreplegar-ne moltes i anclar-les amb estaques al fons mantenint l'estructura compacta i immòbil. Afegint capes de jonc sec a la superfície van donar lloc a les primeres illes flotants del llac sobre les quals van construir les seves cabanes de jonc.

L'evolució tecnològica i l'imparable avanç del capitalisme ha generat noves necessitats en aquesta comunitat tant mancada de recursos. Per això avui la seva única font d'ingresos són les visites de barques carregades de dòlars, perdó de turistes, que arriben a la seva illeta a fer fotos i comprar artesanies. En l'actualitat més de 80 illes flotants amb unes 4 o 5 families cada una es reparteixen equitativament la riquesa racionant les visites a 2 barques per setmana amb les que han d'intentar ingressar el màxim. Aquest fort enfocament cap al turisme li resta puresa al lloc tot i que segueixen sent una comunitat insòlita molt interessant de conèixer. És increïble l'habilitat amb què manipulen el jonc per construir artesenies, barques i les seves pròpies cases i impressiona veure com de reduïts son els espais on viuen. Això si, sort que hem arribat en temporada baixa i no hem coincidit amb aglomeracions que trenquin l'encant d'un lloc que sembla irrepetible.