Belize

Glover's Reef Atoll

Una setmana en banyador
Escrit el04/10/2014

 Més enllà de la gran barrera de coral de Belize existeix, al bell mig del Carib, un dels llocs més bonics que hem vist fins ara: el Glover's Atoll.

 

 

 

Un Atoll és una muntanya submarina al mig de l'oceà coberta per uns pocs metres d'aigua i habitada per una gran varietat de coral i altres espècies marines. En tot el Carib només n'existeixen 4 i dos d'ells pertanyen a Belize. Un és el Glover's Atoll que porta el nom del pirata que s'hi va refugiar per defensar-se dels espanyols. Sobre l'Atoll de Glover s'hi han format 4 petitíssimes illes, sobre poblades de palmeres i rodejades d'aigua cristal.lina espectacularment turquesa. A la més llunyana d'aquestes illes, habitada per una gran població de crancs hermitants de tots els temanys, per petits rèptils de color verd intens i per la família americana propietaria del lloc, hi hem passat una setmana. És molt probablement una de les illes més maques del món. Es tracte del Northwest Caye del Glover's Atoll.

 

S'hi arriba després de navegar poc més d'una hora i mitja, en una petita barca a motor, per un mar que només deixa de ser turquesa quan travesses la profunda vall que separa la barrera de coral de Belize del Glover's Atoll. De sobte, es dibuixa a l'horitzó una linia més clara i brillant que es fa cada cop més ampla i més blava, més turquesa i més gran fins que la barca hi entra de ple i, gairebé sense adonar-te'n, et trobes dins l'Atoll amb l'illa al teu davant.

 

 

 

El Paul i l'Allison, dos nord-americans que semblen exiliats del moviment hippie del 70', viuen tot l'any a l'illa, en una petita cabana de fusta, i la cuiden mentre la família propietara és fora. Només un dels fills també hi és sovint. En Warren, d'uns 30 anys, pell de color rosa permanentment cremada pel sol, ulls blaus, cabell clar i un ridícul mostatxu pintat sense gràcia sobre la boca, passa el dia pescant amb un grup d'afro-belizenys que al capvespre netegen el peix al moll rodejats de taurons i ralles que s'apropen per menjar les restes de la captura diària.

 

 

 

 

No ens imaginem un lloc millor on viure el Carib. Des de dins. Com si fóssis a un altre món. Una illa on només algunes construccions austeres de bambú i fulla de palmera per allotjar els hostes interessats en desapareixer uns dies del mapa la priven de ser deserta. És temporada baixa i en tota la illa, sóm els únics visitants.

 

 

  

 

 

 

Sota la nostra cabanya neden taurons, ralles, cargolines gegants i peixos de molts colors. Al matí, la brisa i els primers rajos de sol es colen entre les canyes reclamant la nostra presència. Per complaure les exigències esmorzem amb tot el temps del món amb la mirada perduda a l'infinit de les aigües turqueses. Entre palmeres, encara que sembli impossible per la petita dimensió de l'illa, et perds per camins que s'esmunyen fins a racons que semblen mai haver estat descoberts. La forta calor del tròpic és fàcilment suportable gràcies a l'aigua de coco (en pots obrir tants com trobis) i a la brisa constant del Carib.

 

 

 

 

En alguna ocasió ens aventurem dins del mar equipats amb ulleres i tub per observar de prop l'apassionant vida que s'hi amaga. La vista no dóna a l'abast. Milions de formes i colors de diferents temanys es creuen al nostre pas. Peixos lloro, peixos àngel, peixos caixa, peixos papallona, calamars d'escull, cargolines gegants, barracudes immòbils de 2 metres, ralles, ralles àguila i en dues ocasions taurons nodrissa i llimona que neden majestuosos i despreocupats sota nostra. És inevitable sentir-te visitant poc hàbil a un planeta nou. Més sovint del que voldríem una sensació entre excitant i angoixant s'apodera de nosaltres al reconèixer la nostra vulnerabilitat en aquest espai de lleis físiques desconegudes.

 

 

 

Quan cau la nit, només la llum tènue del fanalet de carosè il.lumina l'interior de la cabanya. A fora, l'espectacular cel estrellat de l'atlàntic i, freqüentment, alguna tempesta elèctrica s'encarreguen d'interrompre la foscor.

 

 

El Glover's Atoll és un lloc més on sempre tornarem en somnis i tan de bò algun dia caminem de nou entre les seves palmeres.

 

 

 

 

 

 

Imagen de seguimiento