Villa Minetti

Sembla que tot es paralitzi quan al capvespre cau el sol sobre els immensos camps de soja que envolten la localitat de Villa Minetti. Grups de caranchos reposen sobre els algarrobos i poc a poc prolifera el so discret de les òlives. És com si res pogués alterar el curs natural de la vida en un indret tranquil, allunyat de les grans metròpolis de la gran Argentina. Villa Minetti està situat al nord-oest de la província de Santa Fe, dins la Región del Gran Chaco. És aqui on, durant 3 setmanes, hem descobert una Argentina oblidada on el camp és la principal font d'ingressos i on la tradició criolla i la figura del gaucho formen part de la vida quotidiana. Una Argentina de persones amb una fortalesa admirable i un cor molt gran.

Hem vingut fins aqui, lluny de les rutes més transitades, per conèixer la feina d'ADeR (Asociación para el Desarrollo Rural) i col.laborar-hi amb el que sigui possible. ADeR és una ONG que treballa amb l'objectiu de millorar les condicions de vida de families que viuen a les zones més rurals d'aquesta regió. Totes viuen del camp, en petites cases de fang que ara estant sent substituides per construccions d'obra sense gaires luxes més. La majoria tenen algun ramat de cabres o vaques, unes quantes gallines i, algunes, disposen d'un tròs de terra sembrada. Moltes d'elles viuen lluny de les petites poblacions de la zona i no els hi arriba electricitat ni aigua potable. Els nens han de recórrer kilòmetres per anar a l'escola i ho fan caminant, amb burro o amb bicicleta. A pocs metres de casa seva, monstruoses extensions de soja, propietat de grans latifundis, són cultivades seguint un model de producció basat en l'ús indiscriminat d'agroquímics. Ja són molts els bebés que neixen amb malformacions o malalties cardíaques. Petits, joves i grans pateixen habitualment problemes respiratoris i s'estan donant els primers casos de paràlisis físiques. Molts nadons no arriben a néixer. El número d'aborts naturals ha augmentat exponencialment durant els últims anys. Tots saben que aquestes tragèdies són conseqüència de la convivència amb una pluja constant de verí. Els agroquímics utilitzats per la producció sobretot de soja però també de sorgo, cotó, blat de moro i gira-sol, enriqueixen desmesuradament a uns quants mentre, poc a poc, maten a les persones que viuen prop dels camps fumigats. Aquests agroquímics, a més, segueixen formant part de la soja que viatja a altres països de tot el món per alimentar animals o per produïr aliments que, per interessos pol.lítics i econòmics, últimament ens vènen com a uns dels més sans del mercat com la llet de soja, la salsa de soja, les hamburgueses de soja etc etc etc. Tot plegat a nosaltres ens fa valorar encara més el fet de mantenir una alimentació ecològica i de proximitat. Per la nostra pròpia salut i per no col.laborar en els desastres que, moltes vegades sense saber-ho, provoca la producció d'alguns aliments.

A més de destruïr persones, aquest model d'"agricultura química", destrueix el medi ambient. Al nord de Santa Fe, no només a causa de l'ús de pesticides si no també per la desforestació accelerada que ha provocat. Els pocs boscos que quedaven han estat talats sense miraments sent substituïts per les plantacions agrícoles. A més d'importants efectes sobre el canvi climàtic a nivell mundial, això ha provocat conseqüències directes per la població de la zona com l'augment d'inundacions durant la temporada de pluja o el canvi d'hàbitat d'alguns animals com les serps o el puma entre d'altres. 

El Sr. Santos mostrant dos pells de puma caçats per ell; Planta de cotó;  Plantació de Soja

L'aigua és una altra de les grans problemàtiques de la regió sent gairebé inexistent de forma natural. En els pocs pous que tenen, l'elevada salinitat i la gran concentració d'arseni la fan inbevible. A Villa Minetti gairebé totes les cases del poble tenen aigua corrent però no és potable. Per poder beure aigua han d'anar-la a buscar a la petita planta de potabilització que tenen al poble on, durant les llargues èpoques de sequera, els hi restringeixen la quantitat. Tot i que la construcció de la planta va suposar un gran avenç, aquesta aigua no és tampoc de gran qualitat ja que arriba al poble a través d'un canal de terra descobert que les fumigacions no fan cap esforç per no ruixar. Als que viuen a les zones rurals se'ls complica accedir a l'aigua "potabilitzada" del poble i s'apanyen bevent aigua de la pluja, quan n'hi ha... 

Nen carregant aigua; Fabricació artesanal de maons d'adobe; Molí d'extracció d'aigua

Davant d'aquestes circumstàncies molts dels joves de la zona, sobretot fills de petits productors del camp, emigren a les ciutats en busca de millors condicions de vida que moltes vegades no troben i acaben engrandint les villes misèria de les grans metròpolis. 

Productors i "gauchos"  de les zones rurals de Villa Minetti

Contra totes aquestes situacions lluita ADeR intentant-ne pal.liar els efectes. L'Osvaldo, la Nelly, la Melva, l'Adrian y el Patricio juntament amb altres col.laboradors i voluntaris, treballen en projectes medi ambientals, assessoren i formen els petits productors per a què siguin més competitius i posen al seu abast eines legals per defensar els seus drets. Per evitar la fugida de joves a la ciutat, ofereixen cursos d'oficis com panaderia, construcció i perruqueria per formar-los i donar-los possibles sortides professionals que puguin desenvolupar sense abandonar casa seva. Nosaltres vem assistir-hi unes quantes vegades i vem comprobar com de ràpid aprenen a fer pastissos i ens vem prestar com a models a la classe de tallar cabells! Mentrestant, un govern que presumeix de formar part del primer món manté marginada a la població d'un indret que per molts ni existeix i només gira la vista cap al nord quan es tracta d'acontentar els "reis de la soja" que converteixen el país en un dels principals exportadors mundials d'aquest cereal sent un dels principals motors econòmics de l'Argentina actual.

Alumnes al curs de panadería; Curs de perruqueria

L'equip d'ADeR ens ha tractat de meravella, ens han alimentat, ens han portat a recórrer els racons més inòspits i ens han deixat una habitació a les seves oficines on hem estat instal.lats mentre hem estat aqui. Nosaltres hem aportat ben poc comparat amb el que hem rebut per part de tota la gent que hem conegut aquests dies. Hem participat en un projecte de conscienciació mediambiental amb escoles rurals de primaria i secundaria a través de jocs amb els més petits i organitzant debats amb els adolescents a partir del documental HOME. També hem treballat en la recerca de fonts de finançament i en l'estructura i els continguts de la nova pàgina web de la ONG. 

Alumnes de les escoles rurals de El Nochero amb les que hem treballat

Els dies que hem passat a Villa Minetti recorrent els camins de pols, visitant camps sembrats, escoles, persones i famílies senceres han estat per nosaltres una lliçó de vida. Mai fins ara ens havíem apropat tan a una realitat que no fós la nostra. Hem vist els efectes atroços, palpables, que l'ús d'agroquímics en l'agricultura causa sobre la salut de les persones. Hem constatat incrèduls que la falta d'aigua potable és un fet en un país com Agentina. Malgrat tot, hi ha molta gent que segueix allà, on ha nascut i d'on mai s'ha mogut. Segueixen lluitant amb dignitat per viure en un entorn rural, que és casa seva, on ningú els hi facilita res. És aquesta gent la que ens ha obert les portes de casa seva amb un somriure, ens ha convidat a tardes sota l'ombra prenent mates, a compartir asados, empanades i converses que no et deixen indiferent. Hem conegut a supervivents de la dictadura, exemples de coratge, de força i de coneixement. Malauradament, sembla que la seva lluita contra els agroquímics dóna pocs resultats però desprenen pura energia per continuar. Molts d'ells han aconseguit abans coses difícils. Només per haver-los conegut ens val la pena ser avui a Argentina.

Nosaltres a l'entrada de Villa Minetti; Conversant amb l'Esteban al pati de casa seva; Una de les famílies amb qui hem passat molt bones estones; Antiga estació de tren de Villa Minetti.