Rio Gallegos

L'arribada a aquesta ciutat del sud havia de servir-nos de punt d'enllaç per agafar el següent bus que ens duria a Ushuaia. Més enllà d'això i d'un monument d'Evita a l'entrada, no hi ha gaire més cosa a fer. Però el destí va jugar el seu paper i ens va canviar els plans que teniem en ment. Després del llarg viatge en bus des de Puerto Madryn travessant la infinita estepa patagònica, vem anar a les guixetes de la terminal a comprar els bitllets per continuar la nostra ruta però 2 "motxileros" just davant nostre van comprar les 2 últimes places que quedaven al bus cap a Ushuaia. Fins 2 dies després no en sortia cap altre i per no quedar-nos a Rio Gallegos, vem decidir anar a Punta Arenas, ciutat Xilena pròxima a Ushuaia. I aixi és com unes hores més tard ens trobavem de camí a Xile, a punt de creuar la primera frontera de Sud-Amèrica.

Això ens va ensenyar dues coses. La primera, que viatjant s'ha de ser prou flexible com per adaptar els plans a les circumstàncies que es presenten. La segona, que moltes vegades gràcies a certs imprevistos, pots descobrir llocs que ni sabies que existien i viure experiències que no esperaves.