Quebrada de Humahuaca

Entrem a Jujuy on ens esperen els últims dies a Argentina. Com més al nord som, més veiem com les faccions de la gent, l'arquitectura i les tradicions culturals tendeixen cap el què intuïm serà Bolivia. Els preus cada cop són més baixos i la música i els productes artesanals més andins.

El primer indret on ens aturem és Purmamarca, un poblet encantador als peus del Cerro de los 7 Colores. Allà, només baixar del bus, vem conèixer a l'Isik, una noia turca que fa un any que viatja sola pel continent per aprendre castellà. Els primers raigs de sol del matí potencien les tonalitats del cerro dotant l'indret de molta màgia, sobretot ara que és temporada baixa i teniem la muntanya pels 3 sols.

Purmamarca i Cerro de los 7 Colores

A Purmamarca ens vem despedir de l'Isik i vem seguir cap al nord. Després d'una parada a l'intransitat Maimará, vem arribar a Tilcara on haviem quedat per retrobar-nos amb la Guillermina i el Juan Pablo, la parella de Buenos Aires. Amb ells vem continuar el viatge fins a Humahuaca, un dels poblets més bonics que hem vist a Argentina. L'endemà, després d'un viatge en bus de 3 hores per una sinuosa carretera sense asfaltar que avançava entre altíssimes parets rocoses, vem arribar a Iruya, un poble literalment perdut entre muntanyes.

Maimarà

 Iruya

No molt lluny del municipi hi segueixen vivint comunitats Kolla, el poble originari de la zona. L'Adelina, descendent d'aquesta cultura, ens va fer de guia mentre recorriem les terres dels seus avantpassats. A pocs metres de la caseta d'adobe on la seva àvia va criar a 9 fills, vem poder contemplar jaciments arqueològics molt ben conservats que han quedat al descobert degut a la pluja i al vent. Ella ens els mostrava orgullosa sense remoure'ls d'allà on pertanyen. Càntirs decorats amb art inca que evidencien el pas d'un camí comercial inca provinent de Bolivia i Perú que molt probablement finalitza a les terres baixes de Mendoza. També ens va apropar a la filosofia dels Kolla on compartir és la base de la seva convivència fet que queda latent al seu llenguatge, el Quechua, en el que no tenen cap paraula per dir "gràcies" ja que no la necessiten. Ajudar-se entre ells és una cosa natural que no suposa cap sobreesforç i, per tant, no s'ho han d'agraïr.

 excursió per territori Kolla

 A Iruya ens vem acomiadar dels porteños i d'Argentina com no podia ser de millor manera, amb un asado com déu mana! L'endemà encaravem el pas fronterer amb l'Isik. Deiem adéu a un país fantàstic que ens ha tractat de meravella durant els dos mesos i mig que hi hem passat. Qui sap quan tornarem a Argentina... però el cert és que sempre durem al nostre cor el carinyu de la gent, l'espectacularitat dels seus paissatges naturals i les mil experiències que hi hem viscut. Bolivia ens espera i el sentiments d'enyorança cap a Argentina es confón amb l'excitació per conèixer un nou país.

Asado de comiat d'Argentina