ArgentinaPuerto IguazúMeravellats per la selva |
Escrit el27/02/2014 |
Hem passat les últimes 6 setmanes a la Patagònia i les últimes 48 hores viatjant en bus. Els busos eren comodíssims i, encara que sembli mentida, no se'ns ha fet gens llarg el viatge! Ens han passat pel.lícules, ens han servit menjar deliciós i, fins i tot, ens han portat cava i whisky!
Hem creuat Argentina en diagonal i ara sí que hem notat un canvi radical en el clima, els paisatges i la gent. Les infinites estepes despoblades han passat a ser boscos d'arbres i palmeres humits i exhuberants que dibuixen un quadre de més de mil tonalitats de verd. La xafogor que fa és molt forta i sembla que l'aire sigui espès. Els calmats llacs andins són ara 2 rius amb un cabal impressionant. Les solitàries famílies de guanacos observades de lluny per còndors han estat substituides per incontables invertebrats, aus, rèptils i mamífers. Els argentins, tant xerraires i amb aspecte europeu, són ara més reservats i la majoria de pell més fosca i força més amargs al tracte. Són moltes les diferències existents, però resulta òbvi trobar-les entre uns 3500 km de distància, per molt que tot formi part del mateix país.
Recorrent els senders del parc nacional argentí vius les cascades de primera mà, escoltant el fort brugit de l'aigua, contemplant-ne l'alçada i mullant-te per l'incessable quantitat de gotes pulvoritzades en suspensió. A més, l'entorn selvàtic del riu i la seva fauna tampoc decepciona. Nosaltres vem completar la visita amb una curta volta en llanxa que et porta just a sota d'alguna de les cascades, com per veure el què dur sota les faldilles!
Riu Iguazú Yacaré al riu Iguazú
Mono capuchino Coatí |