Córdoba i S. Marcos Sierras

A diferència de la majoria de ciutats sud-americanes que hem vist fins ara, Còrdoba té casc antic i encara conserva molts edificis herència de l'arquitectura europea. Elegants places, façanes amb detalls hornementals i carrers adoquinats li dónen un aire majestuós de ciutat colonial. El que més ens ha impactat ha estat la visita a "El Sitio de la Memoria", un antic quartel policial que ha sigut seu d'incontables tortures i maltractaments a seguidors i militants de partits d'esquerres, molts d'ells joves universitaris, durant l'última dictadura (1976-1983). Avui són parets que parlen per sí soles. Convertides en testimoni dels que van sobreviure i de les families que no perden mai l'esperança de trobar els seus desapareguts. Parets que han presenciat l'horror de la repressió i l'abús de l'autoritat. Sales, passadissos i patis que expliquen el que van viure els detinguts a través d'imatges, material audiovisual, declaracions escrites de supervivents, objectes dels desapareguts, arxius policials recuperats i altres aportacions de familiars i testimonis que ens han posat la pell de gallina durant una llarga estona. Nosaltres no podem evitar preguntar-nos perquè a Espanya no existeix ni un sol lloc així. Perquè encara, després de 37 anys, la dictadura que van patir els nostres pares i avantpassats, segueix silenciada. Perquè encara cap criminal contra la llibertat de les persones i els drets humans ha estat perseguit, jutjat i empresonat. I perquè, no només han pogut viure lliures i tranquils, sino que alguns fins i tot han seguit formant part de partits polítics o càrrecs públics importants. Pensem que fins que no s'arregli el passat és impossible pensar en el futur.

Córdoba

L'estada a Córdoba no la teniem prevista ja que, després de Mendoza, ens dirigiem a Villa Minetti, al nord de la província de Santa Fe, on ens esperen per col·laborar amb ADeR, una ONG que treballa per millorar les condicions de vida de la població rural de la zona. La ruta més ràpida per arribar-hi era passar per Còrdoba i, al trobar-nos una freqüència de busos molt escassa i que el dia 10 d'abril hi havia vaga general a tot el país i no podiem viatjar, vem decidir passar uns dies a la sierra cordobesa. Hem estat a San Marcos Sierras, un poblet molt tranquil, de cases disperses perdudes entre camins al mig del bosc, conegut per la comunitat hippie que el va fundar i amb una població de mentalitat molt ecologista i naturista. Aqui hem descansat en una casa on cuinavem a l'exterior amb llenya, hem caminat per la Sierra, hem conegut a un camperol descendent de població aborígen que ens ha donat savis consells i, el més important, hem celebrat els 29 anys del Pablo!!!

San Marcos Sierras